REFLEXIONS

REFLEXIONS – Treballar de terapeuta és tenir un negoci? –

L’altre dia parlava amb un amic terapeuta sobre com enfocar la nostra feina. Ell em deia que no volia enfocar de cap manera els seus serveis terapèutics com un negoci ja que aquesta paraula la sentia bruta i incoherent i li restava significat al fet de la teràpia.

Si els terapeutes volem viure de la nostra feina, en aquest món terrenal on l’intercanvi monetari és necessari per afrontar el dia a dia, hem de cobrar. És obvi.

I si és la nostra feina, el nostre modus vivendi, doncs és un negoci.

En la meva altra vessant empresarial, com a gerent d’una empresa comercial de ferro, fa temps que enfoquem l’activitat empresarial sota el nou paradigma de l’economia del bé comú, impulsada pel pensador i economista austríac Cristian Felber. Les empreses que resten sota aquest nou paradigma no s’esforcen per competir entre elles per a obtenir benefici econòmic sinó que cooperen per aconseguir el bé més gran per la societat, volent aconseguir una millor dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i transparència.

Així doncs no trobo malament parlar de negoci quan parlem de la nostra feina, per molt vocacional que sigui, per molts beneficis emocionals que ens aporti, per molta felicitat que generi ser i estar a prop dels nostres pacients.

I que visqui dins nostre tan a la consulta com a la vida aquesta aportació a la societat sota el paradigma de l’aportació d’un major bé per a tothom, incloses nosaltres mateixes.

Som aquí per ajudar a expandir la consciencia, per ajudar a sanar, per donar la mà i acompanyar a caminar… i que la vida ens doni un camí ben llarg.