GRÀCIES !

Tot comença avui fa cinquanta anys, el dia que vaig néixer.

És per això que inicio aquest nou camí donant les gràcies als pares per donar-me l’oportunitat de compartir amb ells la meva vida, per ser pacients i sobretot per estimar-me i deixar-me volar, i de retruc als avis. També una mirada especial als meus germans, mirall tantes vegades i força moltes d’altres. Gràcies.
També a tots els cors grans, petits o immensos, amb els que m’he creuat: Perquè l’experiència de fer camí plegats m’ha fet ser com sóc avui. Tots ells veritables mestres, malgrat molts no ho sàpiguen.

I no puc deixar d’agraïr i abraçar als tresors més grans i que m’estan ensenyant més en el meravellós viatge de la vida: l’Aina, l’Arnau i la Laia. Tres ànimes que brillen ja eternament i que em donen la mà i són llum del meu camí. Feliç de ser amb elles aquí. Avui. Ara. Sempre.

Cinquanta, mitja vida: Per això em regalo prendre’m un instant de pausa i reflexió:

I sí, puc dir que sóc feliç.

Feliç d’haver estimat, sentit, plorat, rigut, après, volgut, comprès, dubtat, dansat, entès, vibrat, brillat, caigut, alçat, creat, viscut… Feliç.
Feliç d’entendre que això tot just comença, encara que ja hagués començat cinquanta anys enrere. I que seguirà començant cada dia que em permeti estimar i sentir de nou. Que seguirà començant cada dia que em permeti obrir el meu cor i tots els meus sentits i m’engresqui a fluir des d’aquest cos, dansant per un espai i un temps etern.

I avui tinc ganes de mostrar-te un tram del meu camí: la part visible d’un treball de creixement i evolució. Un dibuix de la meva essència.
I t’en dono també les gràcies per ser-hi i per llegir-me.

Ara i Aquí. Gràcies. Gràcies. Gràcies.